Noves exigències en la contractació pública

La Llei 19/2020, de 30 de desembre, d’igualtat de tracte i no discriminació, incorpora noves exigències als òrgans de contractació pública. Concretament, l’article 31.2 de l’esmentada Llei estableix que les administracions públiques, en l’àmbit de llurs competències, per mitjà dels òrgans de contractació respectius i amb relació a l’execució dels contractes que subscriguin, han d’establir condicions especials amb la finalitat de promoure la inclusió, la cohesió, la igualtat de tracte i la no-discriminació, d’acord amb el que estableix la legislació  de contractes del sector públic. En concret, han d’incloure clàusules socials i igualitàries que tinguin en compte:

  1. Els col·lectius que requereixen una especial protecció, com ho són les persones amb discapacitat o trastorn mental.
  2. Les persones en risc d’exclusió social.

 

A més, en el Títol V de l’esmentada Llei 19/2020, s’estableix un règim d’infraccions i sancions. Concretament a l’article 45 es disposa que l’òrgan que resolgui l’expedient sancionador pot imposar multes d’entre 300 i 500.000 euros, en funció de la gravetat de la infracció. Multes que, pels casos d’infraccions greus o molt greus, poden anar acompanyades de mesures com la prohibició de contractar amb l’Administració de la Generalitat i amb els organismes i ens públics que en depenen, i per un període de fins a tres anys; a més de la prohibició de rebre ajuts o subvencions durant un període de 5 anys, incorporant un efecte retroactiu respecte aquelles subvencions i ajuts ja reconeguts.

 

Aquestes noves condicions especials en matèria de contractació pública responen a uns principis i valors lloables i del tot necessaris de preservar i promoure en la nostra societat. Tanmateix, cal valorar-ho des de la perspectiva de l’accés real i efectiu de la PIME a la contractació pública, que prescriuen de manera continuada les Directives europees (clarament des de la Directiva 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014, sobre contractació pública). En aquest sentit, seria convenient que el legislador i el conjunt dels operadors públics cuidessin quin impacte real poden tenir certes condicions especials. No fos cas que en nom d’allò que es diu que es vol protegir i impulsar, es provoqués una realitat fàctica que anés precisament en el sentit contrari.

Articles relacionats