Nota sobre STJUE C-606/17 de 18 d’octubre 2018 respecte les Relacions contractuals entre hospitals concertats i l’Administració Pública Sanitària

1.- Exposició dels fets que recull la Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (en endavant TJUE)

Procediment prejudicial promogut pel Consiglio di Stato (Consell d’Estat, Itàlia) davant d’una demanda plantejada per una farmacèutica contra el subministrament de medicaments per part d’entitats concertades a centres hospitalaris de titularitat pública, pel qual les entitats concertades han rebut una subvenció de 700.000 euros.

 

2.- Qüestions jurídiques plantejades

El Consell d’Estat d’Itàlia planteja dues qüestions prejudicials abans de resoldre la causa que té plantejada:

  • La primera, si el subministrament relatat en els fets té caràcter onerós i, per tant, si hauria d’estar sotmès a la normativa de contractació pública.
  • La segona, si els centres sanitaris concertats (la denominació en el model italià és la de centre sanitari “classificat”) en les relacions oneroses amb l’administració sanitària poden quedar al marge de la normativa de contractació pública.

 

3.- La posició del TJUE

Respecte a la primera de les qüestions plantejades, el TJUE reitera la seva jurisprudència i recorda que “un contracte que estableixi un intercanvi de prestacions estarà inclòs en el concepte de contracte públic encara que la retribució prevista es limiti a reemborsar parcialment les despeses suportades per la prestació del servei pactat”.

Respecte a la segona qüestió plantejada és on hi ha la novetat jurisprudencial, tal com recorda el Consell d’Estat italià en plantejar la qüestió: “el Tribunal de Justícia no ha tingut encara ocasió de pronunciar-se sobre la situació, certament singular, en la que es troben organismes com els hospitals classificats, que funcionalment estan integrats en el sistema sanitari regional, però que llur gestió segueix essent privada en allò relatiu al finançament, al nomenament dels administradors i al reglament intern”.

Davant d’aquest plantejament, el TJUE recorda abans de pronunciar-se que existeixen dos tipus de contractes celebrats per entitats públiques que no estan inclosos en l’àmbit de la normativa en matèria de contractació pública:

  • Els que celebren un poder adjudicador amb un mitjà propi personificat, d’acord amb el model de “in house providing”,
  • i els que celebren via conveni entre entitats públiques amb l’objectiu de garantir la realització d’una missió de servei públic comú, i sempre que no hi participi una empresa privada, ni s’afavoreix a cap prestador privat respecte llurs competidors i la cooperació que estableixin només es regeixi per l’interès públic.

 

Amb aquests antecedents, el TJUE conclou que “els centres sanitaris “classificats” no es poden equiparar als centres públics mitjançant la seva inserció en el sistema de programació pública sanitària nacional regulada per convenis especials i, per tant, les relacions contractuals s’han de regir per la normativa de contractació pública, amb totes les conseqüències que comporta.

 

4.- Conclusió

Aquesta sentència del TJUE és rellevant respecte dels centres concertats en el sistema sanitari davant de la normativa sobre contractació pública.

En la mesura que el TJUE estableix taxativament que una normativa d’un estat de la UE no pot excloure del marc de la normativa de la contractació pública la relació contractual entre els centres concertats i el sistema públic de sanitat, caldrà analitzar a partir d’ara com pot afectar a la política de concertació pública existent.

Articles relacionats