Les PIMES i la supressió de les instruccions internes de contractació al sector públic

Fins el passat 9 de juliol d’enguany les empreses o els professionals que volien contractar amb empreses del sector públic, tenien com a referència les denominades Instruccions Internes de Contractació (en endavant IIC), que estaven disponibles a les respectives pàgines web. Al seu dia aquesta pràctica es va disposar amb l’objectiu de complir fonamentalment amb tres principis que han de presidir tota contractació pública: transparència, pública concurrència i seguretat jurídica. Ara, amb la nova LCSP (Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractació del sector públic) aquesta previsió s’ha eliminat, per les mateixes raons que es va posar.

La doctrina dominant en el món acadèmic és partidària de l’eliminació de les IIC. Considera que havien esdevingut una mena de regne de taifes, on cada empresa pública interpretava com volia la normativa sobre contractació pública. I que davant d’aquesta presumpta diversitat de criteri, calia uniformitzar i supeditar tothom al contingut estricte de la llei. I el cert és que aquest criteri es va imposar parcialment a la nova LCSP. D’una banda s’han eliminat les instruccions internes de contractació per les entitats del sector públic que es consideren poder adjudicador i que alhora no són administració pública. Però de l’altra es manté a la llei un tracte diferenciat respecte la resta de l’administració pública, a part de mantenir les IIC per les empreses que no són poder adjudicador. El resultat és un escenari certament confós.

A Navarra varen ser més taxatius. A la seva particular llei de contractes del sector públic (Ley foral 2/2018, de 13 d’abril), aprovada gràcies a l’inacabable font competencial que representen els furs històrics, han establert que tothom està subjecte a la mateixes normes, tingui el caràcter que tingui, sigui una entitat pública regida pel dret administratiu, o sigui una entitat pública regida pel dret privat.


La batalla a favor de les bones pràctiques, la pública concurrència i la seguretat jurídica no necessita més complexitat i més garanties processals, sinó transparència efectiva i posar-se al servei dels ciutadans


Així que en aquests moments tota empresa o professional que vulgui contractar o prestar serveis en una entitat del sector públic que no sigui administració, haurà d’estar pendent de com aquesta interpreta la normativa en el plec de clàusules administratives particulars per a cada procés de licitació que faci. I en aquest sentit, lluny d’estar en un escenari de seguretat jurídica, de facto s’està generant una incertesa en la contractació que fins ara no existia. A aquesta situació cal afegir-hi, a més, que les entitats públiques no administració –especialment les societats mercantils- s’han trobat de cop immerses en un model de contractació pensat i dissenyat per l’estructura orgànica i funcional de l’administració.

Situats en aquest punt, moltes empreses mercantils públiques estan optant per disposar d’una guia de contractació interna. Amb “efectes merament interns i per atendre aspectes organitzatius” tal i com ha mantingut l’Advocacia de l’Estat a la nota 2/18 (R-32/2018) de 17 de gener de 2018. Guia que no es pot desviar del contingut de la llei, però que pot ajudar a aclarir davant dels operadors –especialment els que compten amb menys recursos propis, com és el cas de les PIMES- quines opcions de les que ofereix la mateixa llei es prenen com a regla general, quins òrgans concrets són els encarregats de resoldre els contractes o d’atendre eventuals consultes o reclamacions, entre altres aspectes clau en el dia a dia de la contractació.

Així doncs, si l’administració pública considera necessari dotar-se d’entitats no administració pública regides pel dret privat per a la prestació de llurs serveis públics, deu ser perquè hi troba raons de major eficiència, d’agilitat, de rapidesa, etc. Fins a quin punt és coherent aquesta voluntat amb la doctrina de la homogeneïtzació de tota la contractació pública del sector públic?

La batalla a favor de les bones pràctiques, la pública concurrència i la seguretat jurídica no necessita més complexitat i més garanties processals o formals pensades en defensa de l’administració i llurs funcionaris, sinó transparència efectiva i posar-se al servei dels ciutadans i del conjunt de la societat.

Articles relacionats