La Llei de la transparència i el silenci administratiu

El silenci administratiu és una prerrogativa de les administracions que no deixa de ser el reconeixement estructural d’una anomalia: preveure el significat a la manca d’una declaració expressa de voluntat per part de l’Administració pública a l’hora de resoldre un expedient administratiu. Com és conegut, es distingeix entre el silenci positiu (entén estimat un expedient) i el silenci negatiu (entén rebutjat un expedient).

Segons l’article 35 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern de Catalunya, el silenci administratiu és positiu, és a dir, si l’Administració pública no resol i notifica dins el termini establert, la sol·licitud s’entén estimada, excepte si una norma amb rang de llei estableix expressament un efecte desestimatori, total o parcial, amb relació a una determinada informació. I un article idèntic té la Llei 8/2015 de transparència de l’activitat pública i participació ciutadana d’Aragó, l’article 31.2.

Al seu dia, el Tribunal Superior de Justícia d’Aragó va plantejar una qüestió d’inconstitucionalitat en relació a l’esmentat article 31.2 de la Llei aragonesa per la contradicció que suposa en relació a l’article 20.4 de la Llei estatal 19/2013 de transparència, accés a la informació pública i bon govern, on en aquest cas s’estableix el silenci administratiu negatiu (un cop transcorregut el termini màxim per resoldre sense que s’hagi dictat i notificat resolució expressa s’entén que la sol·licitud ha estat desestimada), recordant, a més, que l’esmentada llei de l’any 2013 va ser aprovada per l’Estat en l’exercici de les seves competències, i que per això últim també es podria presentar una eventual vulneració a l’article 149.1.18 de la CE, el qual regula el procediment administratiu comú.

Recentment el Tribunal Constitucional (sentència 104/2018, de 4 d’octubre) va resoldre la qüestió afirmant que l’article 20.4 de la Llei estatal 19/2013 de transparència està emparada pel títol competencial de l’article 149.1.18 CE i que la contradicció entre aquest article i el de la llei autonòmica és efectiva i insalvable, ja que estableixen règims de silenci administratiu incompatibles. Per això, el Tribunal Constitucional ha decidit declarar nul l’article 31.2 de la Llei d’Aragó ja que considera que vulnera de manera indirecta o mediata el precepte constitucional.

És per aquesta raó que cal advertir que a partir d’aquesta sentència del TC, el silenci administratiu en les sol·licituds d’accés a la informació pública que es preveu en el capítol III de la Llei de Transparència catalana, malgrat que formalment està encara vigent, en cas de litigi fàcilment seria acceptat el seu efecte negatiu, per contra del caràcter positiu que inicialment li volia atribuir la norma catalana.

Articles relacionats