La contractació audiovisual a la nova LCSP

La contractació audiovisual en el sector públic es manté exclosa de la normativa general establerta per la nova Llei de Contractes del Sector Públic que entrà plenament en vigor el passat mes de març (en endavant LCSP).

En la mesura que la LCSP 2017 no específica de manera expressa l’exclusió de la contractació audiovisual, i, alhora, en la mesura que també té per objectiu transposar a l’ordenament jurídic espanyol les Directives europees en matèria de contractació pública, és necessari precisar quin és el marc d’aplicació per a la contractació de serveis audiovisuals per part d’operadors públics, els quals tenen un paper molt rellevant a Catalunya.

Així doncs, els aspectes més destacats a considerar són els següents:

1.- La formalització de negocis jurídics en l’àmbit audiovisual per part del sector públic no està sotmesa a la normativa sobre contractació pública. La principal raó no és altra que el fet que la LCSP 2017 és una llei de transposició de la Directiva 2014/24/UE i que aquesta manté la tradicional exclusió de les normes de contractació pública respecte la contractació audiovisual.

2.- L’exclusió de la contractació audiovisual del marc de la LCSP s’explica per l’objectiu de la UE de garantir una política de producció audiovisual que tingui present la dimensió de servei públic, especialment des de la perspectiva dels aspectes culturals, lingüístics i socials.

3.- Tanmateix, l’exclusió de la contractació audiovisual de l’aplicació de les normes de la LCSP, ha de ser també compatible amb els principis de publicitat i lliure concurrència, a més dels d’honestedat en la contractació pública, que tan promou i es compromet la LCSP 2017 i les Directives de la UE.

4.- En la mesura que els adjudicadors potencials de la contractació en matèria d’audiovisual són generalment “poders adjudicadors no administració pública”, i que com s’ha dit aquesta resta exclosa de la LCSP 2017, és recomanable que mantinguin i desenvolupin guies o pautes de contractació per tal de garantir el màxim possible la publicitat, la concurrència, la transparència i, en definitiva, les bones pràctiques.

5.- La normativa sobre propietat intel·lectual esdevé també un referent necessari per a l’avaluació precisa sobre el caràcter de propietat incorporal, que en aquest cas és un element exclòs específicament de la LCSP 2017. Serveix aquest com argument complementari als exposats anteriorment.

Articles relacionats