De nou, “noves regles” en el lloguer d’habitatges

El recent aprovat Reial Decret-Llei 21/2018, de 14 de desembre, de mesures urgents en matèria d’habitatge i lloguer, va ser derogat el passat dimarts 22 de gener del 2019 pel Congrés dels Diputats.

Aquesta derogació implica que, des de la seva publicació al BOE (24 de gener 2019), deixaran de ser efectives les reformes efectuades en el Reial Decret-Llei 21/2018, que en síntesi es podien resumir en:

  • El termini mínim d’arrendament passava dels 3 anys als 5 anys, o 7 si es tractava d’una persona jurídica.
  • La pròrroga del contracte: si un cop passats 3 anys cap de les parts manifestava la voluntat de no renovar el contracte, aquest es prorrogava un any més. Ara bé, amb la reforma s’exigia que un cop passats com a mínim 5 anys i sense la voluntat de no renovar-lo, el contracte es prorrogava per tres anys més.
  • La mort del propietari: primerament es deia que en els arrendaments on la duració inicial fos superior als 3 anys, les parts podrien pactar que no hi hagués dret de subrogació en cas de mort del propietari quan haguessin passat els 3 primers anys de duració del contracte o que el contracte s’extingís un cop passats els 3 anys des de la mort del propietari. I amb la reforma aquest període de 3 anys passava als 5 anys per les persones físiques i als 7 per les persones jurídiques.

 

Així doncs, totes aquestes reformes comentades, deixaran de tenir efecte i es retornaran als preceptes establerts per la Llei 29/1994, de 24 de novembre, d’Arrendaments Urbans i al Reial Decret Legislatiu 1/1993, de 24 de setembre, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats.

No obstant això, tots els contractes d’arrendament d’habitatge d’ús estable i permanent signats des de l’endemà de la publicació del Reial Decret-llei 21/2018 i fins la seva derogació, és a dir, les dates entre les quals ha estat vigent, seguiran estan sotmesos a aquest Reial Decret-Llei.

Articles relacionats