Compliment normatiu: Una oportunitat també per a les PIMES

Les darreres reformes del Codi Penal, i particularment la continguda a la LO 1/2015 de 30 de març, han establert que “en los supuestos previstos en el código penal, las personas jurídicas serán penalmente responsables” (art. 31 bis CP). Aquesta és una novetat al nostre ordenament jurídic importada de models de responsabilitat penal més comuns al món anglosaxó, i en bona part com a conseqüència de totes les derivades associades a la crisi econòmica i financera que s’inicià el 2007. És, per tant, una novetat de calat pel funcionament ordinari de les persones jurídiques que per primera vegada poden passar a ser responsables penalment. En aquest sentit, les conseqüències penals que es preveuen pel cas de les persones jurídiques són principalment les establertes a l’art. 33.7 CP, que en tot cas incorporà una multa –per quotes o proporcional- i accessòriament penes com la dissolució, la suspensió o prohibició d’activitats, la clausura de locals, la inhabilitació per obtenir subvencions, ajudes públiques o beneficis fiscals o la intervenció judicial de la persona jurídica.

El codi penal acota la responsabilitat penal de les persones jurídiques a l’activitat que puguin fer els seus directius i/o treballadors, a una tipologia concreta i taxada de delictes i a la inexistència del que el Tribunal Suprem ha determinat com a “cultura de respecte al Dret” (STS 154/2016). Aquest darrer aspecte és fonamental per determinar les accions que tota persona jurídica pot emprendre al seu sí per tal d’eliminar o minimitzar els riscos penals en que pugui incórrer. La darrera reforma del codi penal de 2015 ha regulat sense fer-los obligatoris els denominats “models d’organització i gestió” o també coneguts com a “compliance programs”. Per bé que sobre la qüestió hi ha criteris contradictoris a la doctrina, a la mateixa Fiscalia (especialment a partir de la Circular 1/2016 “sobre la responsabilidad penal de las personas jurídicas conforme a la reforma del código penal efectuada por la ley orgánica 1/2015”) i fins i tot a la poca jurisprudència del Tribunal Suprem establerta fins ara (la sentència de referència STS 154/2016 no fou dictada per unanimitat i disposa d’un vot particular contundent), les previsions del codi penal són ben vigents, tenen conseqüències pràctiques per les persones jurídiques i obliguen inexcusablement a incorporar-les a l’activitat ordinària i quotidiana.

L’exposat ha generat en els darrers anys la multiplicació d’ofertes de models de compliment més o menys sofisticats per part de tot tipus de despatxos professionals, en alguns casos fins i tot més enllà de l’àmbit jurídic. En aquest sentit, amb la pressió del joc reputacional com a factor més decisiu, bona part de les empreses d’un certa dimensió han incorporat amb més o menys vocació programes de models de compliment al seu sí. En aquests moments hi ha en el mercat despatxos professionals autènticament especialitzats en models de compliment, que generen per al món de l’empresa en molts casos uns desconcertants plans de treball i una actitud generalment a la defensiva.

 


No es tracta només de minimitzar els riscos penals d’una companyia, sinó d’oferir un servei de compliment normatiu i transformar-ho en un factor de millora, competitivitat i qualitat


 

La previsió, atenent el que ha anat publicant la doctrina (vegis per exemple “Cuestiones prácticas sobre responsabilidad penal de la persona jurídica y Compliance” del jutge de l’Audiència Nacional Eloy Velasco, ed. Thomson Reuters Aranzadi), entitats certificadores com AENOR, o les posicions sovint contradictòries adoptades per la Fiscalia General de l’Estat i el Tribunal Suprem, és que l’exigència de models de bones pràctiques ha vingut per quedar-s’hi, anirà a més, i es perfeccionarà en els propers temps des del punt de vista normatiu. On s’està, sens dubte, situant el valor jurídic és en la “cultura del respecte al dret” o la “cultura ètica empresarial”, utilitzant expressions del TS i de la FGE, respectivament.

En paral·lel, la judicialització penal de l’economia està creixent a un ritme vertiginós. Allò que fa uns anys era percebut com una excepció, ara és molt més habitual i està cada dia en el debat públic. A més, l’exigència normativa que suporta avui qualsevol activitat econòmica és incomparable amb la que existia fa 20 o 30 anys. Aquesta voracitat reguladora dels nostres temps ha multiplicat exponencialment els riscos sancionadors de les empreses. En l’àmbit administratiu és claríssim. En el penal tot just s’hi està entrant.

El repte avui és oferir un servei d’assessorament jurídic i empresarial que essent una necessitat del present, anticipi una demanda que tot just s’està configurant: no es tracta només de minimitzar els riscos penals d’una companyia, que en realitat avui és quelcom més que esporàdic, sinó d’oferir un servei de compliment normatiu –penal, administratiu, fiscal, laboral, mediambiental…- , i transformar-ho en un factor de millora, competitivitat i qualitat de la companyia.

La teranyina burocràtica i normativa no pot ser una mera cursa d’obstacles que comporta despeses, energies i tensions. Lamentar-se i maleir l’entorn no resol res, però sí repensar els serveis professionals que es presenten a les empreses per oferir-los una visió més integral, més modelitzada, més segura i, en definitiva, més eficaç. I que elles, les empreses, inverteixin el seu talent i el seu esforç en el seu negoci.

 


Dissenyar un model de compliment per a PIMES i empreses familiars, requereix prioritzar l’atenció personalitzada, el coneixement del client, i acompanyar-lo en la millora de la seva activitat econòmica o mercantil


 

El futur de l’assessoria jurídica en el compliment normatiu ja no pot descansar només en la lògica reactiva per l’existència d’un fet sobrevingut o la de l’acompanyament d’una transacció o decisió, sinó que s’ha de poder oferir un servei que s’anticipi en el vector temps, això és, que sigui capaç d’oferir estabilitat, reduir els riscos, i millorar així els costos i l’eficiència de l’activitat econòmica.

Dissenyar un model de compliment per a PIMES i empreses familiars, requereix prioritzar l’atenció personalitzada, el coneixement del client, i acompanyar-lo en la millora de la seva activitat econòmica o mercantil. La tendència general d’oferir solucions estandaritzades i modelades, només pot ser adequada si hi ha un acompanyament que llegeixi també les necessitats, els problemes i les oportunitats del client. Si l’opció és una burocratització de la companyia, no només no serà eficaç per minimitzar els riscos –els penals inclosos-, sinó que es generarà una despesa percebuda com a innecessària i, per tant, una afectació reputacional en el servei que s’ofereix.

Articles relacionats