Cal tenir la “compliance” per contractar amb el sector públic?

La nova regulació de la contractació pública (LCSP 2017) ha reforçat i incrementat les circumstàncies en que queda prohibida la contractació pública d’una empresa. En aquest sentit, a l’art. 71 de la LCSP es llisten els supòsits de prohibició de contractar, que de manera resumida es concreten en les situacions següents:

  Haver estat condemnat penalment per un conjunt de delictes que la mateixa llei enumera (associació il·lícita, finançament il·legal de partits polítics, corrupció en els negocis, tràfic d’influències, frau, delictes contra la hisenda pública i la seguretat social, delictes contra els treballadors, prevaricació, delictes relatius a l’ordenació del territori i l’urbanisme, contra el medi ambient,…).

  Haver estat sancionat per infracció greu en matèria professional.

  Estar en situació concursal.

  No estar al corrent de pagament de les obligacions tributàries i/o de la seguretat social.

  Haver falsificat la declaració responsable en un procediment de contractació.

  No complir la normativa en matèria d’incompatibilitats de càrrecs públics.

  Tenir una sanció administrativa en un procés de contractació.

  No haver complert les clàusules essencials en un contracte vigent, o no haver satisfet les obligacions formals en un procediment de contractació.

Al mateix temps, la nova legislació en matèria de contractació, seguint el que estableixen les Directives UE en matèria de contractació del sector públic, ha incorporat també possibles mesures de redempció o autocorrecció (self-cleaning). En aquest sentit, la LCSP preveu a l’art. 72.4 que no procedirà declarar la prohibició de contractar, o es podrà revisar si ja ha estat declarada, quan l’empresa afectada –a part d’assumir el compromís de pagar les sancions o indemnitzacions que se li hagin pogut imposar- “adopti les mesures tècniques, organitzatives i de personal apropiades per evitar la comissió de futures infraccions administratives”. Val a dir que aquesta fórmula d’exoneració no és aplicable en el supòsit de la prohibició de contractar amb el sector públic com a conseqüència de la comissió de delictes penals. Però sí que és vàlida en tota la resta de supòsits que comporten tal prohibició, i que a efectes pràctics són els que es poden produir amb més probabilitats en una empresa, especialment en el cas d’una PIME.

En paral·lel, l’art. 64 LCSP imposa als òrgans de contractació l’obligació de prendre mesures adequades per lluitar contra el frau, el favoritisme i la corrupció, i prevenir i detectar conflictes que puguin sorgir en els procediments de contractació que convoca.

Finalment, cal tenir present que comencen a proliferar els Plecs de Clàusules Administratives Particulars en processos de contractació que incorporen com a millora, i a vegades com a requisit, el fet que una empresa disposi d’un pla de compliment normatiu o “compliance”, en la línia del que en el cas de Catalunya es va preveure a l’art. 159 de la Llei 5/21017, sobre mesures per a promoure la lliure concurrència i la prevenció del frau en la contractació pública de la Generalitat de Catalunya i del seu sector públic.

És així que es pot concloure que, malgrat no ser obligatori disposar d’una “compliance”, és altament recomanable que les empreses que contractin amb el sector públic disposin d’un programa de compliment normatiu o “compliance”. Avui, tenir-lo ja no només és una garantia, sinó que cada cop més és també una millora competitiva.

Articles relacionats